La Setmana Santa del 2008 els membres de la Mata de Jonc vam fer una estada al Lluçanès que va culminar el dia 23 de març, Diumenge de Pasqua, amb el primer concert del grup, que va tenir lloc a l'església de l'antic monestir de Lluçà. Durant aquells dies de fred, neu i temps rúfol els vuit cantaires ens vam hostatjar a la càlida i molt recomanable casa rural de La Cirera, situada als afores de Sant Boi de Lluçanès. La propietària, la Isabel Iborra, és una amfitriona inigualable que no només ens va deixar assajar a cor què vols al seu menjador, sinó que també ens va obsequiar amb unes infusions idònies per al coll i la veu. A més, d'ella vam aprendre algunes cançons de la comarca recollides pel grup de cantadores d’Alpens.
En aquest ambient propici i acollidor la Mata de Jonc va poder assajar durant hores fins a aconseguir que tot plegat sonés com ens havíem proposat. La tasca va ser àrdua i intensa -gairebé una vintena de temes cantats sense textos ni partitures- però el resultat final a Lluçà ens va deixar molt satisfets. Als nervis propis i naturals del primer concert s'hi afegia la solemnitat de l'espai -un edifici romànic robust i auster- i el neguit de l'enregistrament... Sí, vam fer coincidir la nostra estrena amb la primera gravació en directe del grup. Per a uns quants de nosaltres, com aquest que escriu, era el primer cop que cantàvem davant d'una colla de micros, però vam fer veure que no ens deixàvem impressionar gens i la cosa va sonar potent! L'enregistrament va ser realitzat pel tècnic Josep Vinyoles i ens ha servit de base per a la nostra primera maqueta.
Vam titular el concert amb el nom de "Cants a l'aire". Començava a les set del vespre i mitja hora abans encara era una incògnita si la nostra capacitat de convocatòria podria més que el fred viu, la nit i la mítica inaccessibilitat del Lluçanès. Però a l'hora en punt, així que vam sortir a l'escenari (o altar en aquest cas) vam veure satisfets com tots els bancs s'havien omplert: pares, germans, nòvies i nòvios, amics, companys cantaires i autòctons de la comarca frisaven per sentir-nos. Tal com van sonar els aplaudiments a les primeres cançons vam deduir que no els havíem decebut gens i que tot plegat sonava molt bé. Això ens va animar a continuar i cantar amb fermesa durant tot el concert. Durant l'hora llarga que va durar es va crear un bon ambient amb el públic, que al final ens va felicitar molt sincerament. Aquella primera experiència, els assajos intensos i la satisfacció i ànims dels qui ens van vindre a escoltar han fet possible que la Mata de Jonc continuï cantant.
Si voleu veure-ho, podeu picar aquí.
2 comentaris
Va ser un concert molt guapo, inclosa l'excursioneta al Lluçanès per arribar-hi. I vau sonar molt bé, encara més tenint en compte els nervis del primer concert i la gravació!
lo unico que le faltaba al sitio era un buen sistema de calefacción :)
por lo demás todo estuvo muy bien, el lugar, els cantaires, el público... aurrera!
Publica un comentari a l'entrada